344 Nº9- L estudi del pintor i vitraller Hans Gunter Van Look


Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "344 Nº9- L estudi del pintor i vitraller Hans Gunter Van Look"

Transcripción

1 Llum de l horitzó de Cadadqués. Van LooK, 1987 Van Look treballant en el terra de l estudi de la Fàbrica 344 Nº9- L estudi del pintor i vitraller Hans Gunter Van Look Lanfranco Bombelli davant d un quadre de Van Look El poble de Cadaqués és famós per la seva llum canviant i per l espectacularitat i la potència de les seves postes de sol; cada dia és diferent i sorprenent. Aquesta llum va canviar la concepció de l art i, en defi nitiva la vida, del pintor i vitraller alemany Hans Gunter van Look. L artista va arribar a la població empordanesa l agost del 1979 atret per la fi gura de Dalí. Van Look era un artista fi guratiu que va quedar tan captivat per la llum de Cadaqués que a partir d aquell estiu només es dedicà a pintar la seva llum. Abandonà l art fi guratiu i es passà a l art abstracte ja que considerava que d aquesta manera podria copsar millor la llum de la petita població empordanesa. L any 1980 adquirí l estudi a Bombelli a canvi de quadres seus. Una vegada més l arquitecte mostrà la seva generositat i la ferma voluntat de convertir l edifi ci de la fàbrica en un viver d artistes. Van Look era un treballador incansable que pintava des del matí al vespre. L estudi era ideal per la quantitat de llum i per l alçada però era incompatible amb la vida familiar, així que a l any 1982 li encarregà a Bombelli la reforma d una casa en el casc antic del poble i dedicà l estudi de la fàbrica exclusivament al seu taller. L estudi nº7 en l actualitat

2 Nº10- Galeria Cadaqués 2 Només dos anys més tard de l obertura de la galeria Cadaqués, al 1975, Bombelli inaugurà la galeria Cadaqués 2 per poder donar cabuda a la quantitat d exposicions que es volien programar cada temporada i no tenien lloc a la galeria principal. Aquí exposaren José Niebla, Arranz Bravo, Rafael Bartolozzi, David Hockney, Richard Hamilton, Mies van der Rohe, Franc Stella, Joseph Beuys, Robert Capa, Català Roca, van Look, Tom Carr, Joan Brossa entre d altres. Actualment aquest espai és el magatzem de la galeria Cadaqués. 345 La galeria Cadaqués 2, situada en la planta primera. Foto Català Roca

3 346

4 El taller de pintura compartit per Arranz Bravo i Bartolozzi Nº12- Casataller dels pintors Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi 347 Cadaqués té una bellesa neta, monolítica, amb una llum esplèndida. No hi ha cap dolçor ni tendror... Cadaqués preserva... un paisatge curiosament metàl lic i intacte... un moment artístic i cultural totalment màgic, els anys setanta i vuitanta... dels quals no tinc sinó fantàstics records, de moments, d amics i frenètica activitat. Eduard Arranz Bravo (6) Els pintors Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi compren l any 1974 el primer dels dos estudis que tindrien a la fàbrica. En aquest viurien i treballarien bona part de l any. Arranz-Bravo descriu aquell moment de la següent manera: Va ser una etapa molt important per la meva pintura i per a Cadaqués que, aleshores, era un lloc amè [...]: estava ple de pintors joves, hi havia molt d ambient i moltes galeries d art, molts escriptors, poetes, un formiguer de gent jove... era molt inquietant i divertit. (7) L estudi que van comprar està situat a la primera planta a tocar de l escala d accés. En el projecte original l últim tram de l escala tenia doble alçada però Bombelli decidí reduir l alçada de l escala construint un forjat que permetia ampliar una crugia la planta de l altell de l estudi. Aquest increment de superfície feu possible situar el taller de pintura a l altell i destinar la planta baixa a cuina, menjador i estar. El dormitori dels artistes a tocar de l estudi de pintura (6) Catàleg de l exposició Record art Cadaqués / Bartolozzi deixà Cadaqués pel camp de Tarragona mentre que Arranz-Bravo s instal là de manera fi xa a la població empordanesa fi ns al D aquella etapa de la seva vida escrigué: Sempre li estaré agraït a aquest ambient internacional de Cadaqués, perquè a través d ell vaig aconseguir, paradoxalment, el que no aconseguia a Barcelona. (8) (7) (8) Article escrit per Eduard Arranz-Bravo en el catàleg: galeria cadaqués. Obres de la col lecció Bombelli. Ronald Groenenboom. MACBA. Barcelona 2006.

5 348 L estudi mº 13 on Els elements principals de l arquitectura són dos: un és la llum i l altre la proporció.

6 Nº13- Ampliació del taller de Eduard Arranz-Bravo i Rafael Bartolozzi 349 L any 1980 Arranz-Bravo i Bartolozzi adquireixen el taller de la fàbrica a tocar del seu estudi, damunt del que seria poc desprès el taller dels escultors Stahly i Curie. Aquesta adquisició permetrà dedicar a habitatge el que fi ns el moment havia estat l estudi i destinar a taller el nou espai. Aquest estudi serà un espai format per un volum completament blanc, fi ns i tot el paviment, amb un altell que ocuparà una quarta part de la planta i sota del qual es troba l accés. Serà importantíssima la llum natural que arribarà des de tots els angles: l arquitecte conserva només la fi nestra original de sota l altell, tapia la resta i fa dos talls verticals a la façana nord i un a la sud semblant als que fa Fontana a les seves teles. La resta de la llum arriba per 7 petits volums paral lelepipèdics que travessen la coberta. L efecte és un espai neutre però potent per les seves proporcions i inundat per la llum natural. Bombelli, en una entrevista realitzada pel mateix Arranz Bravo diria: Els elements principals de l arquitectura són dos: un és la llum i l altre la proporció. (9) Tres escletxes verticals realitzats en la façana del taller com els talls en les teles de Fontana igual que els forats del sostre s assimilen a altres obres del mateix artista italo-argentí (9) Arts, Revista del Cercle de Belles Arts, nº22 octubre Lanfranco Bombelli vs Arranz Bravo

7 350 L arquitectura és un poema amb motllo, diferents vistes del taller de l Arranz Bravo i Bartolozzi

8 El taller serà també sala d exposicions de les obres d Arranz Bravo i s hi organitzaren gran varietat d actes culturals, majoritàriament relacionats amb la galeria Cadaqués, com l actuació d un mag amb motiu de la inauguració de l exposició de Joan Brossa (1982) (foto 1), la conferència de John Cage (1982) (foto2) o el concert del violoncel lista Arnau Tomás (1997) L arquitectura és un poema amb motllo, i si això no ho has entès estàs mort. (10) Així és com Eduard Arranz Bravo defi neix l arquitectura en una conversa mantinguda amb el mateix Bombelli. En el cas de l estudi el motllo és la fàbrica de sardines, un motllo aparentment anònim que amaga en el seu interior un poema, un poema ideat per construir un interior que és un contenidor de llum destinat a afavorir la creació artística. 351 Foto 1. actuació d un mag amb motiu de la inauguració de l exposició de Joan Brossa (1982) Foto 2. Conferència de John Cage (1982) (10) Arts, Revista del Cercle de Belles Arts, nº22 octubre Lanfranco Bombelli vs Arranz Bravo

9 Exposició d eduard Arranz Bravo, Les exposicions dels artistes de la Fàbrica en la galeria Cadaqués Bombelli donà a conèixer en les seves galeries Cadaqués i Cadaqués 2, el que es produia en la remodelada fàbrica, buscant sempre la interacció, el diàleg i el debat artístic entre els pintors i escultors que hi treballen i els altres artistes i interessats per l art de la població. A continuació s enumeren les vegades que els artistes de la fàbrica hi van exposar, així com els anys. Van Look, Vidriera de Santa Cecilia exposada en la galeria abns de ser col locada en la capella de l esglesia de Cadaqués, Eduardo Arranz Bravo 11 exposicions. 1974, 1976, 1978, 1981, 1985, 1987, 1988, 1990, 1991, 1993, Rafael Bartolozzi 4 exposicions. 1974, 1976, 1978, Parvine Curie 2 exposicions. 1983, David Martí 3 exposicions. 1986, 1988, François Stahly 2 exposicions. 1983, Hans-Günter van Look 5 exposicions. 1982, 1985, 1987, 1989, 1993

10 El taller de Arranz Bravo a Vallvidrera projectat el 1991 per Bombelli juntament amb la vivenda Cal destacar que els artistes que treballaven en la fàbrica de Bombelli van encarregar a aquest arquitecte altres projectes. 353 Eduard Arranz Bravo li encarregà l any 1991 la seva casa i taller a Vallvidrera on el pintor es traslladaria de manera fi xe fi ns a l actualitat. El matrimoni Stahly i Curie va encarregar a Bombelli la reforma d una petita casa de poble entre mitgeres d uns 28m2 útils prop de la platja de Portdoguer a Cadaqués, l any Com hem explicat, a van Look, incansable treballador, l estudi de la fàbrica li quedava petit per a ell i la seva família i per aquest motiu li encarregà la reforma d una casa entre mitgeres de quatre plantes prop de la fàbrica i des d on van Look gaudia veient la llum de la posta de sol que després representaria en els seus quadres. Secció del taller de Arranz Bravo a Vallvidrera projectat el 1991 per Bombelli

11 354 La façana del projecte original del carreró de l Amargura La façana del projecte original del carrer Hort d en Sanés

12 La necessitat crea la forma Wassily Kandinsky La reforma de l edifi ci de la fàbrica és respectuós amb el caràcter de l edifi ci original tot conservant els seus arcs i alçades. Hi ha la voluntat de que sigui un projecte unitari tot i la seva fragmentació. Per donar resposta a les necessitats i per tant crear la forma- el projecte situa uns buidats en forma de patis que sectoritzen la planta en els diferents estudis i en aquests, l arquitecte, col loca uns altells. En l anterior capítol, dedicat a l art concret com a generador d arquitectura, hem vist l esforç de l arquitecte per introduir els criteris de l art concret en la seva arquitectura; en aquest projecte les regles ja estaven fi xades a priori amb un ordre preestablert format pels arcs de l estructura de l edifi ci que ell fa seu i integra al projecte. Els altells es situaran entre els arcs i els patis ajudaran a dimensionar els espais dels estudis alhora que els aportarà il luminació. Per tant, con en algunes de les obres de reforma analitzades anteriorment, les preexistències són tant fortes que hi ha poc marge per aplicar les regles de l art concret més enllà de les façanes. L edifi ci de la fàbrica s ha d entendre no tant com la suma d una sèrie d estudis independents, sinó com un conjunt unitari format per uns tallers que s integren i s adapten a l arquitectura fabril donant lloc al nou espai que és aquesta Fàbrica de Creació. No obstant en desenvolupar-se el projecte en successives fases i en donar resposta en cada moment a les necessitats diferents de cada artista, fa que la unitat desitjada no es refl ecteixi en les façanes. El projecte original, aquell desenvolupat sense cap client, preveia un tractament unitari per a les façanes integrant algunes de les obertures originals amb altres de noves perseguint sempre una idea de conjunt. Al fi nal, però les obertures són fruit de la resposta a les necessitats particulars: grans fi nestrals rectangulars pel taller dels escultors Curie i Stahly, talls vertical a la façana de l estudi de Arranz Bravo i Bartolozzi, balcons per aquests i per van Look... tot això barrejat amb algunes fi nestres existents i d altres quadrades de 50x50cm. 355 Vista del carreró de l Amargura on conviuen una gran diversitat de perforacions en la façana La façana resultant desdibuixa, doncs, la voluntat original d unitat. S hi nota la intervenció de la mà dels artistes a qui Bombelli ha hagut de fer concessions.

13 356 El logotip Hb present en els caixetins dels plànols des de l obertura del despatx a Barcelona

14 Refl exions fi nals 357 Tot treball d investigació, i sobretot aquells relacionats amb temes artístics, té varies interpretacions. El lector n extreu les seves conclusions i en cada relectura n hi pot trobar sempre de diferents. Aquesta tesi s ha desenvolupat analitzant els projectes de forma individual i cronològica per tal d entendre l evolució, els aprenentatges i la infl uència de cada obra en la següent. En aquest últim capítol es tractaran tots els projectes alhora i es relacionaran mostrant aquells punts en comú que ens permetran comprendre les inquietuds, la manera de projectar i d entendre l arquitectura de Harnden i Bombelli, com de ben segur que el lector ja ha fet durant la lectura. Així doncs aquí no es pretén tant establir unes conclusions com unes refl exions, a vegades com a resum i a vegades aportant noves dades que en els anteriors capítols no tenien cabuda. HB, BH Voldria puntualitzar que sempre he fet servir l ordre Harnden i Bombelli i no al contrari; aquest fet ve donat senzillament perquè aquest és l ordre dels noms en els caixetins dels projectes i no per donar més rellevància o importància a un dels dos arquitectes. En la etapa francesa el despatx es deia PGHA (Peter G. Harnden Associates) i passà a dir-se HB (Harnden i Bombelli) en traslladar-se a Barcelona. L ordre dels noms, quant aques no és alfabètic, denota la importància dels membres d una llista; Harnden va ser el fundador del despatx i era 8 anys més gran que Bombelli, d aquí ve la disposició dels noms. Durant l elaboració de la tesi he tingut l oportunitat de conèixer i parlar amb gent relacionada amb els arquitectes i també de fer conferències a Cadaqués sobre la seva obra; un tema que freqüentment sortia en les converses o en les rodes de preguntes desprès de les conferències era la de quin dels dos arquitectes era el més bo. Per donar resposta sempre m he remès al món de l art que tot i ser majoritàriament individual i amb pocs col lectius o equips d artistes que treballin conjuntament té

15 La casa Callery al fi nal del carrer més estret de Cadaqués. Dibuix de l autor 358 la seva excepció en l arquitectura on el treball en associació és molt freqüent. L associació Harnden - Bombelli Val la pena dir que la relació de Harnden i Bombelli era una connexió que sumava; els dos arquitectes es complementaven i junts eren millor que per separat. He tingut l oportunitat de veure nombrosos dibuixos d ambdós i els de Harnden són de traç gruixut, realitzats amb una mina tova, ràpids i frescos ben al contrari que els dibuixos de Bombelli de traç prim, fets amb mina dura, meditats i precisos. El buidat en la massa pètria del front marítim. Dibuix de l autor Els dibuixos són un refl ex de la personalitat d aquests arquitectes; l americà era extravertit, espontani i amb grans dots per les relacions personals, mentre que l italià era introvertit, metòdic i refl exiu. Harnden s entrevistava amb els clients per copsar les seves necessitats i desprès ell i Bombelli feien les primeres propostes que l italià s encarregava d estudiar i de donar-hi forma. Harnden presentava el projecte als clients i recollia els canvis que desprès tornava a discutir amb Bombelli que els tornava a materialitzar. Amb el projecte ja tancat era Harnden qui portava les direccions de les obres. Personalitats diferents que dintre del despatx tenien funcions diferents però complementàries tal i com explicava Bombelli: [Harnden] s ocupava de buscar els clients, de les relacions públiques, jo m ocupava del funcionament i de la administració del despatx, de manera que no hi havia zona d interferència, cadascú feia el seu treball i va funcionar de meravella (1) El buidat en les característiques roques del Cap de Creus. Foto Aitor Estevez (1) entrevista realitzada per Manuel Martínez Marin a Bombelli i publicada en El Cadaqués de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli

16 La façana de l estudi Callery: una reinterpretació de la façana tradicional Aprenentatge i evolució 359 Al llarg del treball s ha insistit en que la obra de Harnden i Bombelli es fruit d una evolució on en cada nova obra apliquen els coneixements adquirits en l anterior alhora que aporten nous elements que serviran a les posteriors. Primer explico aquest punt en les obres de reforma d una antiga construcció i posteriorment les d obres noves. El primer projecte analitzat de les obres de reforma és la casa Staempfl i. Aquí fan una lectura del conjunt del front marítim de Cadaqués que interpreten com una massa compacta perforada. Això els permet treballar els alçats amb buits de diferents mides i proporcions. El buidat, doncs, passa a ser el fi l conductor de la següent obra: la casa Callery. Igual que les característiques perforacions irregulars en les roques del Cap de Creus, les façanes que donen als estrets carrerons que envolten la casa de l escultora estan foradades. La idea parteix de la casa Staempfl i però evoluciona amb una nova aportació: les fi nestres de 50x50cm. La façana que dóna al pati de dimensions molt superiors és un gran quadrat de 5x5m pràcticament no visible des de el carrer i per tant autònom a l entorn. Una aportació nova respecte al projecte anterior és la de treballar la casa com el buidat d un sòlid, tal i com ho fan els escultors. En el següent projecte, el taller per a la mateixa escultora, i aplicant allò après en l anterior projecte, treballen tant amb el buidat interior del sòlid com amb les perforacions de la façana que dóna al carreró. La nova aportació en aquest cas, és en la façana a la placeta. Aquí fan una reinterpretació moderna de la façana tradicional. En l últim projecte analitzat, la reforma de la Fàbrica, el buidat continua essent l element estructurador del projecte però en un edifi ci de forta personalitat que obliga a Bombelli a plantejar noves estratègies. La casa Callery entre els estrets carrerons. Dibuix de l autor Tret del apartaments del Pianc, on construeixen 3 habitatges, es pot dir que aquest és el primer edifi ci col lectiu, amb 13 estudis, projectat per Bombelli a

17 Respectar i potenciar l arquitectura original de la Fàbrica és el repte de Bombelli, dibuix de l autor 360 Cadaqués i la difi cultat rau en mantenir la idiosincràsia de l antiga construcció fabril. La resta d edifi cis que reformen no tenen un valor intrínsec, cosa que els permet afrontar-los com a reformes integrals respectant els volums per tal d integrar-se amb l entorn. En el cas de la Fàbrica és ben diferent ja que aquí l edifi ci a reformar sí que té un gran valor que la intervenció de Bombelli respecta i potencia; és això el que el projecte aporta de nou en referència als anteriors. La primera casa d obra nova construïda pels arquitectes és la casa Bordaux- Groult en l entorn natural del Cap de Creus. La reinterpretació de les antigues barraques de pescadors, la modulació i la fragmentació són els trets fonamentals d aquesta casa. La casa Bordeaux-Groult, dibuix de l autor La següent casa construïda per Harnden i Bombelli és la casa Fasquelle. Molt a prop de la Bordeaux-Groult és hereva d aquesta pel que fa a la fragmentació i la modulació però introdueix un nou material d acabat com és la pedra de licarella. L aplicació d aquest material de façana ve del projecte per a Xavier Corberó. Com hem dit, l edifi ci de l escultor català és singular dintre de la carrera de Harnden i Bombelli en ser una obra amb una geometria concebuda originàriament pel propi Corberó. En aquest projecte experimenten amb els talls verticals a la façana com a millor manera de perforar els murs de pedra i il luminar el taller. Seguint amb l aplicació dels aprenentatges de cada projecte en el següent, els arquitectes dibuixen en els alçats de la casa Fasquelle els mateixos talls verticals que el la de Corberó en tractar-se d un mateix material de façana, però de seguida constaten que la solució no és aplicable i rescaten les perforacions quadrades de la casa Callery, tot i que aquí emmarcades per un element de formigó prefabricat. És aquesta una novetat. S ha de destacar com a aportació de la casa Fasquelle la relació espai, estructura, llibreria i materials a la sala d estar tal i com s ha desenvolupat en el respectiu capítol. Les perforacions en el mur de la casa Fasquelle. Foto Català Roca Bombelli, en la seva carrera en solitari, seguiria aportant noves solucions i reinterpretant-ne d altres ja aplicades amb Harnden, però això ja és fruit d ulteriors treballs.

18 La vigència de l obra de Harnden i Bombelli 361 Des de la construcció de la primera obra de Harnden i Bombelli a Cadaqués han passat 58 anys, un temps més que sufi cient per poder valorar si han estat fruit d una moda passatgera i puntual o si al contrari, com és el cas, han aguantat el pas del temps sense envellir (més enllà de la conservació dels seus materials) i han infl uenciat en arquitectures posteriors. Així doncs transcrivim un text d Oriol Bohigas del 2009: L aparició miraculosa d uns quants arquitectes arribats com a turistes d estiu i convertits de seguida en ideòlegs d una possible conservació del caràcter paisatgístic del poble. Podríem citar molts arquitectes en aquella llista meritòria, però els més signifi catius per llur continuïtat foren dues parelles de gran qualitat, generoses a tothora: Lanfranco Bombelli-Peter Harnden i Federico Correa- Alfonso Milà. A ells es deu la creació d una tipologia i un estil adequats. [...] L estil generalitzat era la utilització de les vocacions mediterrànies d un sector molt important de l arquitectura moderna. Així aparegué la nova casa de Cadaqués blanca i polida, a petita escala, que alhora recollia la tradició i la modernitat. [...] Gràcies a això el poble s ha anat engrandint sense malmetre s gaire, en alguns punts, reforçant una imatge tradicional. (2) El reconeixement pel treball de Harnden i Bombelli segurament començà amb la tesidoctoral, vastament citada en aquest treball, d Esteve Terradas i continuà amb l exposició que Manuel Martín i Anna Noguera organitzaren en el Col legi d arquitectes de Girona el Treballs posteriors com l escrit de Bohigas o més recentment el fet que els arquitectes S. Bates, E. Liebman i M. Camajuncosa, guanyadors d un premi Fad el 2012 per una casa construïda a Cadaqués, citin en la memòria que presenten al premi a Harnden i Bombelli com a referents demostren l interès que suscita encara avui l obra d aquests arquitectes i que la present tesi també vol posar en valor. A continuació es desenvolupen aquells aspectes clau en l arquitectura de Harnden i Bombelli o de Bombelli i Harnden, tant és. poble s ha anat engrandint sense malmetre s gaire, en alguns punts, reforçant una imatge tradicional. dibuix de l autor (2) Cadaqués. Joan Vehí i el seu escenari. Varis autors, Diputació de Girona, 2009

19 362 és un espai petit però té sostres alts i un estret balcó [...] en la part posterior al que s accedeix per una petita escala. També disposa d un fi nestral que dóna a un pati petit [...], orientat a nord. Un taller del primer projecte de la Fàbrica. Escala 1/100

20 Aquests són: La integració del projecte en l entorn. - La utilització de sistemes constructius locals. - Abstracció: l essència comú de l arquitectura popular i moderna. - Relació art i arquitectura. - L art concret aplicat a l arquitectura. Abans de desenvolupar aquests punts genèrics val la pena fer unes refl exions concretes sobre els tallers per a artistes. 1-Els tallers per artistes 1.1 La casataller Giacometti fotografi at des de l altell del seu taller. Foto Robert Doisneau és un espai petit però té sostres alts i un estret balcó [...] en la part posterior al que s accedeix per una petita escala. També disposa d un fi nestral que dóna a un pati petit [...], orientat a nord (3) Aquesta descripció podria ser perfectament d un dels estudis de la fàbrica de sardines en què l espai és petit, amb una doble alçada, un altell al qual s accedeix a través d una petita escala i on també els fi nestrals, en algun cas, donen a un pati que també està orientat a nord. Però aquesta descripció és en realitat la de l estudi del nº 46 de la rue Hipolyte- Maindron de París on tenia el taller i habitatge Alberto Giacometti, feta pel crític d art Michael Peppiatt. Són increïbles les similituds entre la descripció que fa Peppiatt de l estudi de Giacometti amb una possible descripció dels estudis de la reforma de la fàbrica de sardines de Bombelli. Aquesta semblança és casual? I les similituds no s acaben aquí, doncs el mateix crític d art escriu: [el taller de Giacometti] es troba [...] en un edifi ci atrotinat, construït a principis del segle XX i convertit en una sèrie d improvisats tallers i habitatges. (4) Giacometti treballant d esquenes a la llum. Foto Henri Cartier-Bresson (3) (4) En el taller de Giacometti. Michael Peppiatt, Ed. Elba, 2009

21 364 Ernst Scheiddegget, amic personal de Giacometti va retatar el seu taller des de fi nals de la segona guerra mundial fi ns al 1966 any de la mort de l artista

22 Aquest estudi al igual que la Fàbrica de sardines de Cadaqués també forma part d un conjunt d un edifi ci reconvertit en tallers i habitatges per a artistes. 365 Petit, incòmode, inclús insalubre, d ara en endavant aquest lloc immund serà el centre de l existència de Giacometti fi ns a la seva mort, trenta anys més tard. (5) L escultor suïs va viure la major part de la seva vida en aquest petit espai sense sala d estar, ni cuina, ni dormitori i ni tan sols bany. No ho necessitava, per viure necessitava esculpir, modelar, pintar... i de tant en tant, quan era imprescindible, dormir i menjar. El llit on dormir estava en un racó de l estudi i de dia servia per a dipositar els seus dibuixos, el bany estava fora del taller i era compartit per la resta dels artistes de l edifi ci, la cuina la podia trobar en els restaurants que hi havia a un pas i no era imprescindible. L important era que el taller fos apte per a la creació artística i per tant havia de tenir molta llum, alçada per encabir les seves escultures i un altell des d on poder visualitzar les obres des de diferents punts de vista. No oblidem que Giacometti, en vida, va arribar a ser un artista molt reconegut amb una obra molt valorada econòmicament i podia triar un altre estudi més ben equipat però no va voler mai canviar de lloc. L escultor suïs en una entrevista digué: Llit, sofà, taula de treball. Foto Ernst Scheiddegger es curiós, quan vaig decidir quedar-me en el taller el 1927 em va semblar minúscul. Fou el primer que vaig trobar i no tenia elecció. Tenia pensat marxar quan pugués perquè era massa petit. Però com més temps em quedava, més gran es feia [...] Tenia sufi cient espai per fer el que volia. Les meves escultures més grans les he fet allí, les de l Home que camina. Hi va haver un moment en què n hi havia tres en l estudi al mateix temps, i encara quedava espai per pintar (6) L estudi de l escultor es va convertir en un dels llocs més interessants des del punt de vista artístic de París i atregué col leccionistes, intel lectuals i sobretot fotògrafs als quals captivava l espai, que s havia convertit en una de les obres més personals de Giacometti. Entre els fotògrafs que el van retratar destaquen els noms de Brassaï, Doisneau, Cartier-Bresson i Scheidegger. (5) (6) En el taller de Giacometti. Michael Peppiatt, Ed. Elba, 2009

23 Vehicle extensible per a una exposició itinerant del Pla Marshall. Disseny Harnden, Bombelli i Scheidegger 366 Ernst Scheidegger era amic personal de l artista i fotografi à l estudi amb molta freqüència des de fi nals de la segona guerra mundial fi ns al 1966, any de la mort de Giacometti. Les fotografi es de Scheidegger són un gran testimoni de com treballava l escultor i del seu espai de creació. Ens hem preguntat si les similituds entre l estudi de Giacometti i els de la fàbrica de Bombelli són casualitat o no, i de ben segur que no ho són. L any 1947 Scheidegger, recomanat per Max Bill igual com Bombelli, va entrar a treballar en l organització de les exposicions per el Pla Marshall a les ordres de Peter Harnden, just tres anys abans que ho fes el propi Bombelli. El fotògraf, una vegada establert a París, visitava assíduament el taller de Giacometti, fet que compartiria amb Harnden i Bombelli com a companys i apassionats de l art. Giacometti, a qui agradava treballar de nit, tenia durant el dia la porta oberta a qui el volgués visitar i per tant, amb tota probabilitat, Scheidegger portaria als arquitectes a visitar l estudi i a conèixer el genial escultor. Un racó del taller de Giacometti. Foto Ernst Scheidegger No he trobat cap document que ho confi rmi però Harnden i Bombelli no desaprofi tarien l oportunitat de visitar Giacometti en el seu hàbitat. Si això succeí, els arquitectes deurien quedar meravellats per l espai, per la manera en què l escultor entenia l art i la vida i es aquí on van veure el que era una casataller, concepte desenvolupat en el capítol dedicat al projecte de Corberó. Aquest espai els acompanyaria sempre més i el tindrien present a l hora de projectar els estudis de Mary Callery, de Xavier Corberó i sobretot, Bombelli el tindria present en idear els estudis per a la fàbrica de sardines nascuts tots de la idea de casataller. 1.2 El mirador Els estudis projectats per Harnden i Bombelli, tot i que diferents, tenen en comú un gran volum on està la zona principal de treball amb un altell que conforma un lloc recollit on meditar, escriure, dibuixar o rebre gent al mateix temps que, com hem repetit en els diferents capítols, permet la visió de les obres des d un punt de vista elevat.

24 L atelier d Ozenfanta París. Le Corbusier 1922 El taller d Antoni Tàpies a Barcelona. Coderch 1960 El taller de Joan Miró a Mallorca. Sert 1956 Aquest fet és molt important per als escultors com recorda Chillida: 367 El pintor y el escultor están muy lejos entre sí. Una tercera dimensión que todo lo cambia les separa. El punto de vista del escultor estará siempre a 90 grados del punto de vista del pintor. El escultor encuentra las superfi cies mirando siempre en la profundidad. Esto es, redondo alrededor de lo que se mira, siendo indiferente la forma de lo que se mira. A la escultura se tiene acceso desde ese campo redondo alrededor. No hay otra posibilidad. Eduardo Chillida (7) El taller de Mary Callery i el de Xavier Corberó El mirador sobre l espai de treball no només està en els estudis per a escultors sinó que també és present en els estudis dels pintors Arranz-Bravo, Bartolozzi i van Look de la Fàbrica i en altres projectes per a pintors construïts amb anterioritat com són el taller de Joan Miró de l any 1956 a Mallorca obra de Josep Lluís Sert i el d Antoni Tàpies a Barcelona obra de Coderch del En una carta de Miró enviada a Sert als Estats Units el 9 de novembre de 1954 aquest dirà en referència a la proposta de Sert d incorporar un balcó damunt de l estudi: El poder veure del balcó l`espai del taller amb les teles em sembla molt encertat. Sobre aquest balcó escriu l arquitecte Jaume Freixa, col laborador de Sert: L altell allargat amb el balcó que permet un recorregut al voltant de l espai alt (com si es tractés d un cor i el deambulatori d una catedral romànica) ha d aver estat un exel lent sistema per a treballar en escultures i en pintures de gran format, ja sigui posades a terra, ja sigui suportades en petites bastides. (8) Retrocedint als inicis del segle XX, Le Corbusier va projectar nombrosos tallers (7) Aromas - Pensamientos. Eduardo Chillida, edita Chillida Leku, 1998 (8) Jaume Freixa: Un manifest-construït. El taller per a Joan MIró. Josep Lluís Sert. D A i COAB, 1990

25 Talls i perforacions per penetrar la llum en l interor dels estudis de Corberó, Arranz-Bravo i Bartolozzi i Fasquelle igual que les teles de Fontana 368 per a artistes on incorporava un mirador com en l estudi d Ozenfant (1922), en les cases en sèrie per a artistes (1924) o en els apartaments per a artistes ( ). 1.3 La llum natural Un altre aspecte comú dels estudis de Harnden i Bombelli és l atenció a la llum natural que ha de ser controlada, difosa, abundant i, a poder ser, del nord. El taller de Mary Callery disposa d un lluernari a la coberta, de petites obertures de 40x40cm i d un gran fi nestral orientat a les vistes de la badia coincidint amb el sud i per la qual cosa està dotat d unes lames orientables i corredisses. La casataller de Corberò està il luminat per talls verticals principalment a nord i amb porticons que permeten controlar la llum. Lucio Fontana treballant en el seu estudi de Corso Monforte a Milà Els estudis de la Fàbrica tenen solucions diferents: obertures a nord a un pati com els estudis van Look o Pfaeltzer, grans fi nestrals orientats a est o oest però protegits pels edifi cis, en el cas de l estudi Stahly i Curie i els talls de les façanes i, sobretot, les perforacions de la coberta en el taller de Arranz-Bravo i Bartolozzi que confi guren un espai inundat de llum. La llum, per tant, arriba en general per petites perforacions als murs o a la coberta o per talls en els murs. Perforacions i talls com en les obres de Fontana

26 l important és la disposició de l arquitectura dins del paisatge. Dibuix de l autor 2- Integració del projecte en l entorn 369 No sé que és més important, més defi nitiu, el paisatge o l arquitectura. M atreviria a dir que l important és la disposició de l arquitectura dins del paisatge. L assentament. Aquest és el primer valor plàstic de Cadaqués. (9) Oriol Bohigas En tots els projectes analitzats hi ha un reconeixement per part de Harnden i Bombelli de la idiosincràsia del lloc, sigui aquest natural o urbà. Aquest és el pas previ per donar una solució arquitectònica. La voluntat és la mateixa en tots els projectes: integrar l edifi ci en l entorn per formar part del mateix com si sempre hi hagés existit i buscar la solució més adient per l usuari, per les seves necessitats personals i per gaudir de la casa i del seu entorn. Els arquitectes, en tots els seus edifi cis, donen una solució especifi ca per a cada entorn concret. Casa Callery, dibuix de l autor La casa Staempfl i la integren en el conjunt del front marítim i més visible de la població. La casa del galerista és un volum asimètric que per un costat respecta l alineació de les façanes dels veïns mentre que per l altre sobresurt com ho fa la casa adjacent i alguna de les consecutives. Les obertures no imiten en cap cas les dels edifi cis veïns sinó que, des de l anàlisi del conjunt, plantegen un buidat en el gran massís que és el front marítim. La casa Callery està situada en segona línia, en el carrer més estret de tot Cadaqués davant d altres edifi cis relativament alts i no hi ha possibilitat de vistes fi ns a l última planta. La confi guració urbana sembla fruit d un buidat com aquell que fa Chillida en les seves escultures d alabastre. Caminar per aquests carrerons és com fer-ho dintre d una escultura de l artista basc. Els arquitectes esculpeixen un volum simple amb petites obertures disposades seguint un ordre intern i mai enfrontades a les perforacions de l edifi ci que té davant. Aquesta solució no s hauria proposat en un altre entorn. Seguint caminant dintre de l escultura pètria de Chillida que és Cadaqués, que des del carreró de l Embut, sortint de la casa Callery, s arriba en menys d un (9) Cadaqués. Joan Vehí i el seu escenari. Varis autors, Diputació de Girona, 2009

27 El taller de Mary Callery vist des de el Passeig. Dibuix de l autor 370 minut a l estudi de l americana. Aquest dóna a un petit i costerut buidat -o carrer- i a un de més gran -o placeta- que mitjançant una estreta escletxa en la massa de la població s arriba al al mar. La façana del taller que dóna al carrer té una confi guració similar a la de la casa de la mateixa escultora però molt diferent que el de la placeta. Els arquitectes integren el volum del taller en el buidat de la placeta, confi gurada per cases tradicionals, mitjançant el seu alçat que és una reinterpretació moderna de la típica façana de la població. Totes aquestes cases estan construïdes en un entorn urbà i responen exactament als condicionants del lloc precís on es troben i en cap cas les solucions són extrapolables fora del seu emplaçament concret. Igual mentalitat tindran els arquitectes quan l entorn és natural. Les petites perforacions de la façana del taller de Callery donen a un estret carreró La casataller de l escultor Corberó, allunyada de la població, en la falda del potent Pení, envoltada de murs de marges i sense els condicionants de l arquitectura de Cadaqués, és un objecte lliure, una obra de land art i alhora d art concret, que neix de la transformació d un dels bancals de pedra en cargolar-se per construir l espiral que desitjava l artista català. Essent aquest projecte més lliure, els arquitectes el lliguen amb l entorn rural dominat pels marges de pedra seca i les barraques de les eines dels pagesos. En la onírica badia de Portlligat presidida per la residència de Dalí que n és l amo i senyor i en el paisatge que ha estat font d inspiració del pintor surrealista, es situa la casa Fasquelle. Enfrontada a la casa del geni empordanès, no entra en competència amb aquesta i passa desapercebuda en renunciar al blanc de la resta de construccions de Portlligat per adoptar el material dels bancals de pedra també omnipresents aquí. La pedra de licorella dels murs de carrega de la casa Fasquelle, que també confi guren les façanes, fa que aquesta s integri en el paisatge. El volum de la construcció és fraccionat per tal que la seva escala sigui la més idònia per l entorn de la badia esquitxada de petites barraques de pescadors i d algun hotel.

28 la casa Fasquelle, entre la badia de Portlligat i el Cap de Creus. Dibuix de l autor El respecte arquitectònic que ha tingut Bombelli cap el poble de Cadaqués és molt important. Les cases que ha construït, al principi amb Peter Harnden i després tot sol, sempre estan integrades en el paisatge. Si es veuen cases que molesten a Cadaqués, mai són de la mà de l arquitecte Bombelli, que sempre ha respectat l entorn; de vegades fi ns i tot rebaixava l alçada de les seves cases perquè un turó no quedés tapat per la construcció, que havia de seguir sempre el mateix moviment que el pendent. (10) Eduard Arranz-Bravo 3- Utilització de sistemes constructius locals 371 Un mur de pedra es cargola per formar la casataller de Corberó. Dibuix de l autor Me parece que el artista debería plantearse su trabajo de una manera muy sencilla y con un gran respeto hacia los materiales. Los escultores de todos los países y de todos los climas utilizaron lo que tenían a mano sin recurrir a materiales exóticos o preciosos. Fue su ingenio y su saber lo que dio valor a los resultados de su trabajo. Alexander Calder Per tal d integrar els edifi cis a les construccions existents Harnden i Bombelli també van fer servir les tècniques constructives i materials propis del lloc. La utilització d aquests materials no és un exercici d estil a la manera de Cadaqués sinó que estan sempre al servei del projecte i es disposen de forma diferent en funció de les idees que conformen cada obra. D aquesta manera la casa Staempfl i barreja la sofi sticació i la tradició local. Els cel rasos, els terres de fusta i els paviments de ceràmica de petit format (solucions alienes al poble) volen expressar l estatus social del propietari, mentre que el forjat de l última planta de bigues de fusta vistes, la llar de foc de la planta d accés, les alçades dels graons de l escala acabades amb ceràmica de la Bisbal i l escala de voltes a la catalana expliquen el respecte en vers el lloc. A la casa Callery i a la casa Fasquelle els forjats són de biguetes de formigó pintades de blanc i revoltons de rajola ceràmica vista. Utilitzen aquesta (10) Galeria Cadaqués. Obres de la col lecció Bombelli. Ronald Groenenboom, edita MACBA, 2006

29 Esteuctura de troncs, sostre de bruc i pedra de licorella són els materials de la terrassa de Villa Gloria 372 estructura per ser un sistema constructiu assimilat per els constructors locals i també, sobretot en la casa de l editor, per estar al servei de l ordre i el ritme propis de l art concret en la recerca de l harmonia dels espais. En aquestes cases igual com en la casataller Corberó el paviment és de pedra de licorella col locada de manera irregular. Els carrers que envolten la casa Callery estan pavimentats amb aquesta pedra i entren dins la casa; així és com el buidat que els ha confi gurat es perllonga dintre de la construcció. A vegades, quan Harnden i Bombelli busquen la màxima abstracció dels espais interiors, oculten l estructura amb cel rasos de guix; és el cas del dormitori de Mary Callery o del seu taller. Bombelli descrigué en un article: Vam reintroduir tècniques constructives tradicionals ja quasi oblidades. [...] Vam tractar d interpretar més que copiar les característiques de la tradició constructiva locals. (11) Villa Gloria, dibuix de l autor Harnden i Bombelli van construir a Cadaqués sempre amb els mateixos constructors locals. Cal destacar l ofi ci d aquests i dels industrials que van participar en la construcció d aquestes cases. Els constructors van entendre l esperit de l arquitectura proposada per una parella d arquitectes estrangers superant les barreres culturals i fi ns i tot les distancies quilomètriques quan Harnden i Bombelli tenien el despatx a París i part de la direcció de les obres es realitzava per correspondència. Higini Lach i Emili Puignau van ser els constructors de totes les seves cases i de la gran majoria de les que construí a Cadaqués Bombelli després de la mort del seu soci. Joan Vehí va ser el fuster de capçalera d aquests arquitectes i Miquel Figueres el responsable de les instal lacions. Harnden i Bombelli reinterpreten la tradició popular sense caure en el pintoresquisme o en falsedats constructives adaptant la seva arquitectura a la vida contemporània. El respecte pel lloc i per la seva tradició i cultura és un dels elements més (11) Revista Japan Interior Design nº 211, octubre 1976

30 La utilització dels materials i tècniques constructives locals en les obres de Harnden i Bombelli. importants per la vida i per l arquitectura. Dos personatges tan diferents com Dalí i Tolstoi coincideixen en la necessitat de respectar allò autòcton. Dalí deia: per ser universal primer has de ser ultra local I l escriptor insistia: si vols ser universal, crida des de la teva aldea 4- Abstracció: l essència comú de l arquitectura popular i la moderna. En alguna medida, todo el arte es abstracción Henry Moore L arquitectura popular és fruit d una depuració secular conseqüència d un procés d assaig i error que porta a les solucionsmés adients tenint en compte el lloc, el clima, l economia, el procés constructiu, l ús, per forma... és una arquitectura mancada de superfl uïtat on res hi sobra i poc hi falta. Cadaqués és la suma d aquestes arquitectures populars mancades d ornamentació, depurades, austeres, de formes senzilles i de pocs materials i que ha trobat l essència, de manera inconscient, mitjançant un procés d abstracció que comparteix amb l esperit de l arquitectura del Moviment Modern. L abstracció en l arquitectura d aquesta població costanera està tant en el conjunt com en els detalls. Una sèrie de fotografi es preses de primers plans a l alçada de la vista o del terra, als voltants de Villa Gloria i de la casa Callery mostren composicions neoplasticistes, concretes, geomètriques, minimalistes i fi ns i tot més properes a l informalisme. 373

31 374 Les rodalies de Villa Gloria. Fotos Marc Arnal, Abril Arnal, Martina Arnal i Anna Limona

32 375

33 376 Les rodalies de Villa Gloria. Foto de l autor (12) Arquitectura a Cadaqués. Lanfranco Bombelli Si una obra té raó de ser, és sufi cient amb molts pocs elements Alexander Calder És en l abstracció de les formes on tradició i modernitat coincideixen i tenen un bon diàleg. L arquitectura moderna, aquella concebuda des del respecte pell lloc, encaixa a la perfecció amb l arquitectura vernacular i ambdues sobreviuen al pas del temps. L arquitectura de Harnden i Bombelli s emmarca dintre d aquest grup d arquitectures modernes, abstractes, senzilles, de pocs materials que busquen l essència del lloc per mantenir un equilibri amb la tradició local. 5- Art i arquitectura Els edifi cis estudiats en aquesta tesi són fruit d un moment històric irrepetible i en un indret únic. Cadaqués i el seu paisatge van captivar gran número d artistes i ho continuen fent. És una paisatge on tot és art, i del qual deia Dalí: Cada monticle, cada perfi l de roca podien haver estat dibuixats pel propi Leonardo! També segons Garcia Lorca: Me parece un paisaje eterno y actual, pero perfecto. No és d estranyar per tant que el lloc fascines a artistes com Rusiñol, Utrillo, Casas, Llimona, Maifrèn, Dalí, Garcia Lorca, Buñuel, Picasso, Duchamp, Man Ray, Ernst, Hamilton, Cage, Cunningham, Chermayeff, Staempfl i, Callery, Corberó, Fasquelle, Arranz-Bravo, Bartollozzi,..., i Harnden i Bombelli. La poesia és indispensable, però m agradaria saber per a què - deia Jean Cocteau. Cadaqués podria ser una de les infi nites respostes a la paradoxa plantejada sobre la utilitat de l art. Aquí l art va afavorir la conservació d un poble que podria fàcilment haver estat víctima del boom turístic de principis dels 60 i 70. Els artistes anteriorment citats van contribuir a la conservació de la idiosincràsia del poble juntament amb altres artistes que són els arquitectes. Els pintors, escultors, galeristes, editors tot treballant amb els arquitectes formen el millor equip possible, no només per a la conservació de Cadaqués sinó per a la seva millora, per mantenir viva aquesta població i no separada de la contemporaneïtat (12) aconseguint així que no mori com una peça d arqueologia intocable en un museu. 5.1 La relació arquitecte client Els artistes pels qui Harnden i Bombelli projecten els edifi cis infl uiran abastament en el resultat fi nal de la seva obra. Està clar que els arquitectes van copsar a la perfecció les necessitats de Staemplfi i que la seva casa museu és un refl ex de la personalitat del sofi sticat galerista. D aquesta manera per a l escultora Callery, que per la seva casa tenia clara la disposició del programa, els arquitectes esculpiran un buit habitable per la casa i un buit per esculpir en el taller.

34 En el projecte de Corberó col laboraran estretament amb l escultor i projectaran una espiral, com desitjava l artista, que és alhora una obra de land art (i d art concret) i un espai místic. Fasquelle volia una casa per encabir part de la quantitat de llibres que posseïa i va obtenir dels arquitectes una biblioteca habitable. A la Fàbrica, Bombelli construeix uns espais que reconeixen les peculiaritats de l antiga construcció fabril que s adapta a les necessitats específi ques de cada artista. Per aquest motiu tots els estudis són diferents entre ells tot i que amb atmosferes similars per respectar la idea de conjunt. Les rodalies de Villa Gloria. Foto de l autor Harnden i Bombelli van treballar amb i per els seus clients duent a terme reunions per tal de copsar les necessitats de cada un d ells. El resultat sempre va ser del tot satisfactori com demostra el fet que Callery els encarregues un nou projecte i tal com em van fer saber de primera mà Fasquelle, Corberó, Curie i la vídua de van Look. L editor m explicà com els arquitectes van entendre el que volia i com, en successives reunions, van presentar-li un projecte que va superar les seves expectatives. També afegí que avui, 48 anys més tard, la casa continua meravellant els seus habitants que la mostren amb gran orgull. 377 Corberó em comentà que va treballar intensament amb Harnden, principalment, a qui qualifi cava de gran coneixedor de la modernitat. Curie, la vídua de van Look i Barberà em van fer saber com els espai de la Fàbrica van ser uns estudis fantàstics. Totes tres remarquen el compromís per l art i la generositat de Bombelli que els va permetre pagar els estudis amb obra pròpia. Tots els clients van acabar establint una intensa i sincera amistat amb els arquitectes i els mostraren un gran agraïment. La personalitat de Harnden i Bombelli està present en tots els projectes, però també l espai interior està sempre construït de tal manera que els artistes es puguin fer seu el taller. De forma semblant Giacometti es va fer seu el petit espai de treball: així, quant més temps passava en el seu taller-guarida, més es convertia aquest en el seu univers sencer, en el camp de batalla on lliura el seu interminable i impossible combat per crear. (13) (13) En el taller de Giacometti. Michael Peppiatt, Ed. Elba, 2009

35 Art concret aplicat a l arquitectura: l arquitectura concreta El artista realmente moderno tiene la conciencia de la abstracción como sentimiento de belleza Piet Mondrian Els arquitectes que als anys 60 i 70 van construir a Cadaqués com Correa i Milà, Terradas Via, Barba Corsini i Coderch -tots ells impregnats d un fort sentiment mediterrani- tenien com a punt de partida dels seus projectes la recerca de l essència del lloc, la reinterpretació de l arquitectura vernacular des de la modernitat i les noves necessitats dels nous vinguts. Aquest punt de partida, tal com s ha demostrat,el tenien també Harnden i Bombelli Ells, però com a caràcteristica pròpia, ho van fer des de la integració dels conceptes de l art concret a l arquitectura. De vegades un arquitecte és alhora pintor. A voltes són facetes diferents o complementàries de la seva vida professional com és el cas d Erwin Broner o de Max Bill que complementava la seva faceta d arquitecte amb la de pintor -va ser un dels màxims exponents de l art concret- escultor i dissenyador gràfi c i industrial. Erwun Brones, Composition. Acrílic sobre tela: 147x97.5cm. Sense data Le Corbusier aplicava els traçats reguladors tant en la seva arquitectura com en la seva pintura; construïa les obres d art seguint els mateixos principis. Aquest és també el cas de Bombelli qui aplica els criteris de l art concret a tota la seva obra sigui pictòrica o arquitectònica. En l art, mitjançant l harmonia i l equilibri de les formes, Bombelli busca la bellesa, L art concret l ajuda a no caure en l arbitrarietat ja que li proporciona unes regles basades en la geometria i les matemàtiques. En el Manifest de l Art Concret es diu que s`ha de rebutjar el lirisme, la sentimentalitat, la sensualitat, el dramatisme i el simbolisme per estar basats tots en els sentiment i tenir, per tant un caràcter totalment subjectiu. El manifest afegeix que no ha de rebre les formes donades per la natura, però qui millor que les matemàtiques i la geometria representen a la natura?

36 Max Bill observant una escultura seva Davant de l obra de l home, sigui arquitectura, pintura o qualsevol altra disciplina podem opinar sobre si ens sembla bella o no. Quan observem un paisatge, el curs d un riu, una cascada, una muntanya, unes roques a tocar del mar no alterats per la ma de l home, sens dubte hi veiem bellesa. No hem sentit mai a dir no vagis a veure tal muntanya que és horrible o passejant per el bosc he vist uns arbres espantosos al costat d un riu mal fet. No hem sentit mai aquestes sentències perquè la natura, al contrari del que pot semblar, no és capriciosa, tot té una raó de ser, tot segueix unes lleis i allò (viu o inert) que per algun motiu no les ha respectat desapareix o mor al poc temps. La natura penalitza extraordinàriament els errors. La geometria forma part de la natura, la successió de Fibonacci la podem trobar en el creixement d un arbre, en la distribució de funcions de les abelles d un rusc o en el ritme de naixement dels conills, els planetes del nostre sistema s inscriuen tots en un únic pla (d aquí el seu nom) i les galàxies segueixen les lleis de l espiral àuria. Tot és geometria!. Per a Bombelli, la geometria no és només una manera objectiva d aconseguir l harmonia tal com cerca l art concret, ni tampoc només una pauta per trobar l equilibri entre els diferents elements d una façana o una planta. L arquitecte introdueix l art concret en l interior dels seus projectes no com un simple exercici artístic, sinó amb la ferma convicció que proporcions com l àuria i l harmònica, el quadrat i el ritme fan que els espais millorin la seva funció de ser habitats tot aportant una dosi de poesia oculta en les seves parets. No me opongo a la forma, si no únicamente a la forma como meta [ ]. La forma como meta desemboca siempre en formalismo. Pues implica un esfuerzo que no se orienta al interior, sino al exterior. Pero sólo un interior vivo puede tener un exterior vivo. Todo cómo ha de apoyarse en un qué. Lo no formalizado no es peor que el exceso de forma. Lo primero no es nada y lo segundo es apariencia. [ ] No valoramos el resultado, sino la orientación del proceso de formalización. Precisamente éste nos revela si la forma se ha encontrado partiendo de la vida o por ella misma. Por ello es tan esencial para mí el proceso de formalización. Mies van der Rohe. 379

37 380 El buidat en diferents obres de Harnden i Bombelli: la casa Bombelli, la casa Callery, el taller Callery i la Fàbrica

38 L interior dels projectes de Harnden i Bombelli i dels del segon en solitari estan extraordinàriament cuidats, en ells cada part està relacionada i lligada amb el tot. Hem vist com en el dibuixos de l art concret que realitza Bombelli el positiu és tant important com el negatiu o dit d una altre manera com el ple i el buit tenen la mateixa rellevància. El buit a l interior dels edifi cis, com s ha vist al llarg de la tesi, és un element important a l hora de generar l arquitectura de Harnden i Bombelli. El buit genera la casa Callery i el seu estudi; el buit ordena i construeix la casa Bombelli i el buit organitza els tallers de la Fabrica. El buit esdevé l element generador de la forma 381

39 382 Omaggio a lbt. Dibuix de l autor

40 Omaggio a lbt, Marc Arnal. Maqueta realitzada per Enric Sanitja 383 Un altre aspecte important a destacar és la relació dels interiors amb els exteriors. En el capítol dedicat a l art concret com a generador d arquitectura s ha vist com la modulació de la façana de la casa Callery i la planta de remunta és la mateixa. Igual passa amb l estudi de l escultora i amb la casa Fasquelle. Hi ha una estructura tridimensional que composa el projecte de forma global. Recordant el que ja s ha citat de, Camille Graesser, cofundadora del grup Allianz, sobre l art concret: Concret signifi ca puresa, llei i ordre Tres conceptes que Bombelli no deixa en el paper d un dibuix concret sinó que els integra a la vida mitjançant l arquitectura. A manera de conclusió fi nal he construït una maqueta a partir del gravat quattro quarantanove. En aquesta maqueta el gravat pren la tercera dimensió tot respectant les lleis del dibuix original. Acompanyen la maqueta les 14 seccions del cub realitzades per a cada fi la del mateix. Són totes elles dibuixos concrets. El cub, amb els seus plens i buits i amb l ordre matemàtic i geomètric característic de l art concret, sintetitza la visió de l art i l arquitectura de Bombelli.

41 384 Richard Hamilton en Cadaqés portfolio two bis, recull de peces úniques, editat per Huc Malla com a homenatge a Bombelli el 2006.

42 Va escriure Fritz Neumayer en la publicació The Artless World que Mies van der Rohe va dir davant del palau Pitti: 385 Te n adones, amb quins pocs mitjans es pot fer arquitectura? I quina arquitectura! Aquestes paraules es podrien pronunciar perfectament davant de les obres de Harnden i Bombelli a Cadaqués. Els edifi cis aquí estudiats ens han aportat moltes lliçons i en defi nitiva ens han mostrat una manera d entendre l arquitectura, atemporal, que és vigent avui dia i ha estat l inici d un llarg camí encara per recórrer tot i que els projectes de Harnden i Bombelli formin part del nostre passat ja que: El passat es un pròleg William Shakespeare

43 386

44 Bibliografi a 387 Harnden i Bombelli Lanfranco Bombelli. Us Trade Center Graphics in Europe Autors: Vicenç Altaió Editor: Actar i Arts Santa Mònica Data: 2009 Galeria Cadaqués. Obres de la col lecció Bombelli. Autors: Ronald Groenenboom Editor: Museu d Art Contemporani de Barcelona. MACBA Data: 2006 Galeria Cadaqués ( ) Autors: Patricia Molins Editor: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofi a Data: 2004 El Cadaqués de Peter Harnden i Lanfranco Bombelli Autors: Manuel Martín i Anna Noguera Editor: Col legi d Arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Data: 2002 Vent de Tramuntana, Gent de Tramuntana Autors: Joan Guillamet Editor: Editorial empordanesa Data: 1980 Casas de vacaciones 3 Autors: Jacques Debaigts Editor: Gustavo Gili Data: 1973

45 Arquitectura a Cadaqués Autors: Lanfranco Bombelli Editor: Lanfranco Bombelli Data:? Tesis doctorals Cadaqués: Laboratorio del Realismo Doméstico en Cataluña. Tesis doctoral. ETSAB Autors: Esteve Terradas Muntañola, Editor: no publicada Data: Texto y contexto en Cadaqués Tesis doctoral. ETSAB Autors: Enrique Vivanco Riofrio Editor: no publicada Data: 1989 Las leyes de la pintura Autors: Carmen Bonell Costa Editor: Edicions UPC Data: 1998 Revistes Article: Lanfranco Bombelli vs Arranz-Bravo Arts. Revista del Cercle de Belles arts, núm. 22, octubre 2004 Bon art, núm. 118, agost 2009 Fet a Cadaqués. Negre + oliva. Revista d art i poesia, núm. 2, tardor 1983 Les hores catalanes de Marcel Duchamp. Negre + rrose. Revista d art i poesia, núm. 6, tardor 1984 Life España, 6 de gener de 1964 VILLA GLORIA - Domus. Milà, núm. 384, novembre de The New York Times Magazine. Nova York, desembre de American abroad. Febrer de L Œil: magazine international d art. París, abril de Maison francaise. París, maig de 1962 Life. Chicago, setembre de Arts & architecture. Los Angeles, juny de Global Architecture Houses (GA). Tòquio, num. 5, desembre de Nuevo ambiente: cuadernos monográfi cos sobre decoración. Barcelona, num 7, 1969 Maison & jardín. París, juliol de 1970 CASA STAEMPFLI - Domus. Milà, num. 384, novembre de L Œil: magazine international d art. París, abril de Maison francaise. París, maig de 1962 i juliol de Arts & architecture. Los Angeles, juny de 1966

46 - Nuevo ambiente: cuadernos monográfi cos sobre decoración. Barcelona,. num 7, CASA MARY CALLERY - Domus. Milà, num. 422, gener de Arts & architecture. Los Angeles, juny de Nuevo ambiente: cuadernos monográfi cos sobre decoración. Barcelona,. num 7, 1969 Maison & jardín. París, juliol de Global Architecture Houses (GA). Tòquio, num. 5, desembre de CASA BORDEAUX GROULT - The Architectural forum. Nova York, vol. 122, maig de Arts & architecture. Los Angeles, juny de 1962 i juny de GL global interior. Tòquio, num. 4, CASA BOMBELLI - Domus. Milà, núm. 422, gener de Arts & architecture. Los Angeles, juny de ESTUDI MARY CALLERY Arts & architecture. Los Angeles, juny de House Beautiful. Nova York, vol. 111, gener de Nuevo ambiente: cuadernos monográfi cos sobre decoración. Barcelona,. núm. 7, Maison & jardín. París, juliol de APARTAMENTS PIANC - Nuevo ambiente: cuadernos monográfi cos sobre decoración. Barcelona,. núm. 9, CASA FASQUELLE - Maison & jardín. París, juliol de GL global interior. Tòquio, núm. 4,1972 CASA APEZTEGUIA - Japan Interior Design, Tòquio, num. 211, octubre de FÀBICA DE SARDINES - Casa Vogue. Num. 131, any 1982 Cadaqués La casa vora el mar. Evolució, arquitectura i restauració Autors: Diversos autors Editor: Edicions Brau Data: 2012 La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració Autors: Varis autors Editor: Editorial Brau Data: 2010

47 Cadaqués Joan Vehí i el seu escenari Autors: Diversos autors Editor: Diputació de Girona Data: 2009 Cadaqués Autors: Josep Pla Editor: Editorial Juventud Data: 2006 Gauche divine Autors: Rosa Regàs, Oliva María Rubio, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miseracs Editor: Ministerio de educación y cultura. Gobierno de España Data: Costa Brava Autors: Josep Pla Editor: Ediciones Destino Data:1941 Art, arquitectura i Cadaqués Un trafi cant d idees a les fronteres de l art Autors: Vicenç Altaió Editor: comanegra Data: 2013 Dalí i els seus tallers Autors: Varis autors Editor: Fundació Gala - Salvador Dalí Data: 2013 Duchamp en España Autors: Pilar Parcerisas Editor: Siruela Data: 2009 Casa Museu Salvador Dalí Portlligat- Cadaqués Autors: Antoni Pitxot, Montserrat Aguer i Jordi Puig Editor: Triangle postals i Fundació Gala-Dalí Data: 2008 Federico Correa arquitecto, crítico y profesor. Lecciones/documentos de arquitectura nº7 Autors: Editor: Escuela Técnica de Arquitectura de Navarra Data: 2002 Dames de tots colors Autors: Joan Josep Tharrats Editor: Persifal Data: 1992

48 Diario de un genio Autors: Salvador Dalí Editor: Tusquets Data: 1983 Cent anys de pintura a Cadaqués Autors: Joan Josep Tharrats Editor: Del Cotal Data: 1981 Vida secreta de Salvador Dalí Autors: Salvador Dalí Editor: Dasa Ediciones Data: 1942 Art i arquitectura Qué estàs mirando? Autors: Will Gompertz Editor: Taurus Data: Con Calder Autors: Daniel Lelong Editor: Elba Data: 2012 Ser escultor Autors: Henri Moore Editor: Elba Data: 2011 En el taller de Giacometti Autors: Michael Peppiatt Editor: Elba Data: 2010 Arte y vacio. Sobre la confi guración del vacio en el arte y en la arquitectura Autors: Manuel de Prada Editor: Nobuko Data: 2009 Land Art Autors: Michael Lailach Editor: Taschen Data: 2007 Escritos Autors: Eduardo Chillida Editor: La Fábrica Data: 2005 Max Bill: Maler, Bildhauer, Architekt, Designer Autors: Varis autors Editor: Hatje Cantz Data: 2005

49 José Antonio Corrales Pabellón de España en la exposición Universal de Bruselas Autors: Varis autors Editor: Ministerio de Vivienda Data: 2005 Max Bill arquitecto Autors: Varis Autors Editor: Gustavo Gili Data:2004 Max Bill. DPA 17 Autors: Varis Autors Editor: UPC, Etsab Data: El impacto de lo nuevo. El arte del siglo XX Autors: Robert Hughes Editor: Galaxia Gutemberg Data: 2000 Ateliers Autors: Lluís Permanyer, Melba Levick Editor: Polígrafa Data:2000 El cuadrado Autors: Bruno Munari Editor: Gustavo Gili Data: 1999 La necesidad del arte Autors: Ernst Fischer Editor: Altaya Data: 1999 Aromas - Pensamientos Autors: Eduardo Chillida Editor: Chillida-Leku Data: 1998 Conversaciones con J.A. Coderch de Sentmenat Autors: Enric Sòria Editor: Colegio ofi cial de aparelladores y arquitectos técnicos de Murcia Data:1997 Dicionario de las Artes Autors: Félix de Azúa Editor: Planeta Data: 1995 Minimalismos Autors: A. Zabalbescoa, J. Rodríguez Marcos Editor: Gustavo Gili Data: 1995

50 Max Bill: die grafi schen Reihen Autors: Varis autors Editor: G. Hatje, 1995 Data: 1995 Taller per a Joan MIró. Josep Lluís Sert Autors: Varis autors Editor: D A, COABalears, Conselleria Cultura del Govern Balear i Fundació Pilar. i Joan Miró Data: 1990 Huellas de amistad. Alberto Giacometti Autors: Ernst Sheidegger Editor: Fundació Maeght, París Barcelona Data: 1990 Diseño y comunicación visual Autors: Bruno Munari Editor: Ediciones Destino Data: El taller de MIró Autors: Joan Punyet Miró, Jean-Marie del Moral Editor: Assouline En record de Jaume Arnal Maqueda

Sitemap